Un silenci que anunciava el pitjor per a Lluís Salom
Jorge Lorenzo, paisà i amic personal de Luis Salom, no sabia on anar i es va ficar en una habitació a plorar.Artur Vilalta, cap de premsa de Jorge Lorenzo, obre el seu correu. Li escriu un comunicat en anglès en el qual s'informa de la mort de Lluís Salom. És només una comunicació interna. Està al costat del seu pilot, qui contesta a les últimes preguntes en castellà a la roda de premsa. "Ja està, ja és oficial", li diu al pentacampió, qui el mira i deixa de parlar. Capcot, contenint les llàgrimes, no sap on anar dins el 'hospitality' de Yamaha. Es fica en una de les oficines a plorar.
Jorge ja sabia de la gravetat del succés i la crítica situació del seu amic, el seu paisà. En realitat, molts en el 'paddock' ja varen admetre el desenllaç des dels primers moments. Però tots volien creure que anava a quedar amb un ''susto''.
Jorge Lorenzo sabia de la seva gravetat, com molts, però tots es resistien
No obstant això, els senyals eren negatives. Aquest redactor de MARCA es va dirigir a la clínica, on anava l'ambulància que portava a Salom. "Com està?", Li preguntá a la cap de premsa del Mundial. "No em deixen dir res", respon. "Però, està ...?", Li insisteixo. "Ho sento, però no puc dir res", repeteix.
Els pilots i equips es temen el pitjor. Per exemple, Maverick Viñales, que arriba, frena en sec la seva 'scooter' i em pregunta: "¿Se sap alguna cosa?" "Pinta malament", li resumeixo. "Sí, això m'han dit a mi", em replica amb un gest de la gravetat més absoluta.El ambient s'enterboleix. La informació arriba amb comptagotes, encara que ningú vol difondre rumors. "S'ha d'esperar. No sabem res", diu un dels seus mecànics amb els ulls totalment vermells, que no delaten res de bo. "A veure si guanya aquesta cursa", intenta il·lusionar un dirigent.
Rossi se tem lo pitjor
Els pilots de MotoGP parlen, però tots estan pendents de les notícies sobre Salom. Rossi aporta la versió d'un testimoni directe, un amic. "Pinta malament", repeteixen tots com un mantra. Una periodista trenca a plorar enmig de la roda de premsa de Lorenzo. Vol contenir-se i no pot. Pocs ho ven.Y arriba el cop. L'abatiment fa que els mecànics treballen com robots, amb la ment en una altra part i la mirada perduda. Es fa el silenci. Es suspèn el passeig dels fans pel 'pit lane'. Els metges llegeixen un comunicat en anglès donant la notícia. És concís al màxim i no s'accepten preguntes.
El seu pare, que no sol anar a les carreres, aquest cop havia viatjat amb la seva dona, que sempre acompanyava al pilot
Albert Costa, 'coach' de RBA, se senya i mira al cel. El seu germà Lluís, 'coach' del propi Salom i de Stop And Go, amaga les seves llàgrimes després d'unes ulleres de sol. Em abraça i em diu: "Encara no puc creure-m'ho". S'allunya d'allí entre sollozos.Me sencer que el pare del pilot, Luis Salom també de nom, que mai ve a les carreres, estava aquest divendres al circuit. Va viatjar amb la seva dona, Maria Antònia Horrach, després de la ambulancia.Sito Pons, el seu antic cap a Moto2, amb prou feines pot articular paraula. Julián Simón s'abraça amb els que són els seus rivals en pista. L'immens dolor es palpa a cada racó. Arriba el desànim, el neguit, la impotència, la ràbia continguda per veure la part desagradable d'un esport que tots estimen. Com ho feia Luis Salom amb tot el seu ànima. Era un dia en què tots havien perdut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario